..:Catxes Amagats per Mallemex:..

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Stonehenge està format per un gran cercle de grans megàlits la construcció de la qual es data entre 2500 i 2000 AC. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres , que originalment estaven rematades per llindes també de pedra quedant-ne avui en dia solament quatre en el seu lloc. Dintre d'aquesta filera exterior es troba un altre cercle de blocs més petits de gres blavós.

La finalitat que va tenir la construcció d'aquest gran monument s'ignora, però se suposa que s'utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir estacions.

En el solstici d’estiu, el Sol sortia just travessant l'eix de la construcció, la qual cosa fa suposar que els constructors tenien coneixements d’astronomia.

A la ciutat de Reus no hi podíem ser menys i ens hem construït el nostre particular Stonehenge, que en aquest cas serveix per fer-li un merescut homenatge als Donants de Sang que tantes vides poden haver salvat.

Per trobar aquest catxé hauràs d'estar molt atent al hint, ja que el catxé no es troba a l'ubicació de les coordenades indicades a dalt. I sobretot no fer cas de l'imatge que ens proporciona Google Earth, ya que la zona ya està urbanitzada.

Pista: A 22 M. 110º E

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aqui

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Desde ben petit m'han agradat força els trens. Recordo amb nostalgia que la meva mare hem portava a l'estació a veure'ls passar i jo disfrutava com un boig.

Ja de gran, i gracies a l'ajuda inestimable de les padrines dels meus fills, va ser possible realitzar un somni que tenía desde petit... que era anar dins de la máquina d'un tren...

Aquest catxé es un sentit homenatge a tots els que com a mi ens agraden aquests "cavalls de ferro"

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aquí

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Mas Miarnau es una construcció de 1901, que forma part del conjunt de masos d'estiueig que a partir del segle XIX es construeixen a la ciudad de Reus. L'esgrafiat, les formes dels elements de forja i els colors terra i ocre li donen un aire Modernista. Mas Miarnau es contemporani de masos propers com podía ser Mas Sabater

L'avinguda de pins caracteritzava la façana principal del mas, que just al costat hi tenía un espai destinat a l'hort

El projecte arquitectónic que ha permès recuperar el mas ha respectat al màxim la construcció original.

Pel que fa al parc, s'ha respectat el perímetre i l'arbrat que hi estaba en més bon estat, els pins situats davant de la façana i el grup d'avets de la vessant nord.

Actualment es la seu del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV

Les coordenades de dalt no son les de la localització final del catxé, haureu de revisar les pistes que us oferim.

Horari del Parc:
De 09:00 a 21:00 hores

Aquest catxé el volem dedicar a la nostra filla gran que el día en que es publica aquest catxé (16/03/2011) fa 10 anys

Pistes Coordenada Final:
XX= Nº de Fanals que hi han al terra al passeig de pins
N 41º 09.839 + XX
E 01º 06.717 - XX
Magnétic i Nano

Per veure mes detalls d’aquest catxé prem aquí

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Aquesta escultura es un homenatge a la dona treballadora obra de l'escultor Ramon Ferran i Pagès, nascut a Reus el 14 d'Agost de 1927

Les coordenades de dalt no son les reals, heu de recercar-lo.. Es magnétic

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Plaça dedicada a Josep Ferré i Revascall (Vilaplana, 1907 – Reus, 2001). Aquest pintor després d'estudiar i viure uns quants anys a Barcelona, s'establí a Reus on tingué es seu estudi. Se'l conegué com "El Príncep de les Roses" pel seu mestratge en representar-les, però la seva obra també inclou paisatges, natures mortes i retrats

Les coordenades de dalt no son les reals. En aquesta plaça heu de buscar quatre ocells com els de l'imatge, el segon que està mes alt mira directament al catxé.

Per veure mes detalls d’aquest catxe prem aquí

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Estàtua de Marià Fortuny i Marsa (Reus 11 de junio de 1838  – Roma 21 de noviembre de 1874), que fou un pintor català, considerat juntament a Eduardo Rosales com un dels pintors españols mes importants del segle XIX després de Goya.

A Reus dona el seu nom a un teatre, la Plaça on està ubicat el catxé, mes coneguda a Reus com Plaça del Condesito, i a una avinguda.

Li dediquem un catxé i li dona l'esquena...
No hi heu d'entrar a on està l'estatua
Nano Magnètic i ... molt exposat!!

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

Aquest no es precisament una escultura sinó una font que quan estan tots els seus brolladors en funcionament es molt vistosa.

Aneu amb compte de mirades ja que està molt a prop d'un col.legi i els nens sembla que no mirin, peró ens observen....

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

Catxé que pertany a la serie de Plaçes & Escultures de la ciutat de Reus, amb la qual volem donar a coneixer diferents escultures situades a plaçes i jardins que ens semblen singulars i dignes de coneixer.

I és que el monument a la sardana amb les seves figures de bronze al marge de les seves dimensions i espectacularitat (les quatre barres de ferro mesuren 17 metres i pesen 1.600 quilos cadascuna), destaca per la seva originalitat

Les coordenades de dalt no son les de la localització real del catxé.

Magnètic i Nano
Valla valla!
Tinc Gana

Mas Sabater es un dels molts edificis Modernistes que hi gaudim a la ciutat de Reus i que ha estat declarat d’Interes Arquitectonic. Actualment aquest edifici acull  l'Hospital de la Associació d’Esclerosis Múltiple

Es troba en una inmillorable situació a la ciutat de Reus, en un passeig el qual convida a la reflexió i la pau.

I es aquí on hem decidit amagar un catxé que qui ho trobi pensem que ho  trobará almenys peculiar. I es que hem amagat un catxé magnetic a un lloc on mai diries que hi ha d'haber "magnetisme", i a mes a més, hem trencat amb la dinámica de que a un catxé magnétic no hi ha de tindre res al seu interior, i si no reviseu la mida que se us indica del mateix.
Com a qualsevol catxé urbà s' ha de tindre especial atenció als geomugles, i de tornar a col.locar el catxé al mateix lloc ben amagadet, que no passi fred.

El passeig no està obert les 24 hores del día:

Gener a Març de 08:00 a 20:00
Abril a Maig de 08:00 a 21:00
Juny a Agost de 08:00 a 22:00
Setembre a Octubre de 08:00 a 21:00
Novembre i Desembre de 08:00 a 20:00

Aquest catxé està amagat com a regal d'aniversari de la mare de l'equip Mallemex, que el mateix día que l'amaguem fa anys

Per veure més detalls d’aquests catxé prem aquí

A les entranyes de la província de Tarragona, dins el terme municipal de Vilaplana, es troba La Mussara, un poble abandonat des de l'any 1956 famós per la seva bellesa paisatgística, les seves vies d'escalada i sobretot pels misteris que l'envolten, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona, la part mes alta del terme està a 1071 metres sobre el nivell del mar.

I és que en aquest lloc s'han produït misterioses desaparicions que a dia d'avui no se'ls ha trobat explicació i també es un lloc en el qual moltes persones volen passar la seva última estança

Misteris a part La Mussara es troba en un enclavament privilegiat ideal per a la pràctica d'esports com l'escalada, el senderisme, espeleologia, parapent o fins i tot descens de barrancs.

Aquest catxé per nosaltres significa el record a una persona molt estimada i que malgrat que ja no es troba entre nosaltres i no pot gaudir d'aquestes magnífiques vistes que té el catxé, encara pot gaudir-les en esperit.

Us volem convidar a que us assegeu a prop del catxé mirant cap al mar i "descanseu", gaudint de la vista que teníu ja que es una experiencia espectacular

Tingueu especial atenció amb el precipici, sobretot si aneu amb nens petits

Porteu Boli o llapis ja que no hi ha a l'interior del catxé.

Per veure més detalls d’aquest catxé prem aquí

L'aeroport va ser una iniciativa de l'Aeroclub de Reus, que l'any de la seva fundació, 1935, va iniciar la compra dels terrenys per a instal.lar-se. El RACREUS va paralitzar totes les seves activitats durant la Guerra Civil, ampliant la compra de terrenys per part de l'Exèrcit Republicà durant la guerra i convertint l'aeròdrom en una de les tres bases militars de la zona, gràcies al treball d'enginyers russos.

El Aeroclub de Reus va reprendre les seves activitats aeronàutiques a la fi dels anys 40 amb la compra del primer avioneta i la constitució de l'Escola de formació de Pilots.

Després de la guerra, l'exèrcit espanyol va construir una base militar en els terrenys i el RACREUS va quedar en una petita zona des d'on operar. La Base de Reus va acollir els BF-109F del 23 regiment de Caça de l'Exèrcit de l'Aire i va veure l'aterratge d'emergència d'algun avió de guerra estranger que va ser internat. Així mateix Reus va ser base de l'Escola de Caça fins al seu trasllat a Sevilla i posteriorment seu de l'Escola de Suboficials de l'Exèrcit de l'Aire, encara que va ser aplicant de manera gradual un ús compartit amb l'aviació civil. Finalment, tancada l'escola en 1992, es va centrar exclusivament en l'àmbit civil.

La seva desafectació militar total va fer traspassar la titularitat de tots els terrenys e instal.lacions a AENA i constitueix un dels quatre aeroports comercials de Catalunya juntament amb el de Girona, l'Aeroport de Girona-Costa Brava i al de Barcelona, l'Aeroport de Barcelona. En el seu interior segueix situant-se el RACREUS, que disposa ara de dos hangars i que tenen previst reubicar i restaurar l'antic hangar militar, que ha de ser demolit per les obres de construcció de la NAT.

En les seves proximitats es troba el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA), un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, model de formació universitària de pilots i operacions i que compta amb una flota pròpia de 8 avions que operen des de Reus

En aquest indret amaguem un petit micro catxé magnetic al davant un antíc avió militar que el custodia.
El catxé es accessible durant totes les hores del dia excepte de les 00:00 a les 04:00 en las quals està tancat el recinte

Per veure mes detalls sobre aquest cache prem aqui...

El Riu Siurana és un afluent del marge esquerre de l'Ebre. Neix a les muntanyes de Prades, alimenta el pantà de Siurana al terme de Cornudella de Montsant i travessa el Priorat històric abans de desembocar a l'Ebre a l'alçada de Garcia.

Els Gorgs són uns salts d'aigua en el recorregut d'un riu, una mena de cascades, amb clots a les zones rocoses que formen una mena de llacs molt bonics per banyar-s'hi.

El catxe que us plantejem us permetran visitar dos dels Gorgs que hi ha al curs del riu.

Passat Cornudella de Montsant, un poble on els arbres centenaris queden quasi al mig de la carretera, s'agafa la carretera que porta cap a Siurana. Una mica amagada hi ha una pista forestal, N 41º 15,6453 E 0º 55,881, que porta cap a baix als gorgs i al riu. Aquí podem decidir si volem arribar fins a quasi a tocar al catxe amb el cotxe o caminant aparcant el cotxe aquí. L'excursió a peu pot fer-se mes o menys en mitja hora o així.

Un cop a la pista ens trobarem amb aquest pal que ens indica que anem pel bon camí.

Al cap d'una estona ens trobem amb una bifurcació de camins. N 41º 15,3942  E 0º 56,4107. Hem de prendre el de la nostra dreta.

Uns metres mes avall arribem al punt final del nostre camí en cotxe, N 41º 15,4564 E 0º 56,5814, si hem escollit aquest mitjà de locomoció. 
El cache està a prop del primer Gorg  N 41º 15,5384 E 0º 56,6829.

Per a l'aproximació final al cache cal pujar un esglaó una mica alt. Està amagat allà ja que és una zona molt freqüentada i cal evitar les mirades de "geomugles".

Si us ve de gust us podeu apropar al següent Gorg N 41º 15,5559 E 0º 56,8959, que aquest si hi ha prou aigua, i no teniu por, podreu fer un salt d'uns 4 metres. Es un lloc molt bonic que recomanem especialment

Recomanacions:

• Evitar el dilluns de Pasqua, dia de la Mona , ja que pots trobar-te amb bastant de gent per l'entorn dels Gorgs
• Portar aigua per beure. Recomanem el consum d'aigua embotellada.
• Portar banyador i sabates d'aigua per no fer-se mal amb les pedres del fons.
• Emportar-se el dinar i fer pic-nic al costat dels Gorgs, i així poder combinar un bany, amb unes aigües molt netes i fresques, fins i tot a l'estiu, amb el plaer d'un dinar al camp. Recordeu la prohibició de fer foc al bosc.

Per veure mes detalls sobre aquest cache prem aqui...

CATALÀ

Antoni Plàcid Guillem Gaudí Cornet, màxim representant del modernisme i un dels principals pioners de les avantguardes artístiques del segle XX, va néixer el 25 de Juny de 1852 a Reus (Baix Camp), encara que sembla que certa tradició familiar defensa el seu naixement a Riudoms el cert és que tota la documentació escrita s'inclina per Reus.

Va ser el cinquè fill del matrimoni de Francesc Gaudí Serra i Antònia Cornet Bertran. El seu bateig va tenir lloc el dia següent a l'església Prioral de Sant Pere de Reus.

Va començar la seva activitat escolar al parvulari del mestre Francesc Berenguer, que estava instal·lat al terrat d'una casa, a Reus. D'aquesta època es compta una anècdota en la qual el professor va fer una dissertació de les aus i l'ús de les ales per volar i el petit Gaudí li va replicar dient que les gallines del corral també tenen ales, però les utilitzen per córrer més ràpid, demostrant tenir una agudesa visual fora del comú.

Als onze anys va ser matriculat en el Col·legi de les Escoles Piadoses de Reus, ubicat a l'antic convent de Sant Francesc i ja en aquella època manifestava el seu entusiasme per l'arquitectura i el dibuix, realitzant les il·lustracions del setmanari manuscrit i les escenografies al teatre del col·legi.

Gaudí patia des de petit un problema reumàtic que li impedia jugar amb els nens de la seva edat i el va fer faltar sovint a classe, la qual cosa li permetia passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres, i així es va adonar que la naturalesa no dóna formes a l'atzar sinó que totes les formes que dóna a les seves creacions són totalment funcionals.

El 1868 va decidír estudiar arquitectura a Barcelona, en una escola dominada pels corrents neoclàssics i romàntics. Així, la seva primera producció arquitectònica oscil·là entre una interpretació dels cànons històrics amb influència oriental i la recuperació d'elements medievals.

El 1873 ingressa a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878, obtenint el títol d'arquitecte.

.
La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, que és on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra. La situació social en la qual va viure, una època de fort desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat, el patronatge d'una poderosa classe mitjana amb un desig d'apropar-se a les tendències imperants a Europa, la coincidència amb el fenomen de la "Renaixença", van servir de brou de cultiu a la fantasia i imaginació desbordant de Gaudí.

Influït per Viollet Le Duc i Ruskin, va ser un dels pilars fonamentals del "Modernisme", estil dins del qual se li classifica, encara que la seva sigui una estètica, com la de molts grans genis, difícilment classificable, sent moltes les opinions que l'inclouen dins d'altres corrents artístics.

Gaudí no solament va revolucionar l'arquitectura, a més va ser un creador prolífic. Va dissenyar mobles, mosaics, elements decoratius, ferro forjat i qualsevol element que formés part de les seves construccions.

La biografia de Gaudí està íntimament relacionada amb la família Güell, família de gran prestigi dins dels ambients industrials i artístics de l'època a Barcelona. Per a aquesta família va construir una part important de la seva obra, com el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell entre altres.

A més d'una àmplia representació d'edificis residencials i urbans, la tasca arquitectònica de Gaudí es va sublimar dins de l'àmbit religiós en el qual se'n poden classificar algunes de les seves obres mes importants, com la Sagrada Família de Barcelona, la Cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i el Col·legi de Santa Teresa de Ganduxer també a Barcelona.

La seva visió de l'arquitectura com un tot, fa que la seva empremta es manifesti no sol a les façanes i zones externes dels seus edificis, sinó en els interiors que denoten un intens treball que va desenvolupar amb la col·laboració de nombrosos artesans.

El 7 de Juny de 1926 ningú no podia suposar que aquell ancià que jeia al terra després d'haver estat arrossegat pel tramvia núm. 30, en l'encreuament de la Gran Via i el carrer Bailén de Barcelona, era el famós Antoni Gaudí. Al no portar cap document, amb part de la seva senzilla vestimenta subjectada amb agulles imperdibles, i un llibre d'Evangelis com a única pertinença va ser ingressat en l'hospital de la Santa Creu, com un indigent indocumentat més.

En avançar la nit i no tornar al seu modest dormitori, en aquell temps en un reduït annex a les obres de La Sagrada Família, va ser buscat per les cases de socors i hospitals de Barcelona.

L'endemà, els metges més eminents van comprovar la gravetat de les lesions sofertes per l'arquitecte rebatejat. En publicar la premsa diària la notícia de l'atropellament, les personalitats més rellevants van desfilar per l'hospital: polítics, cardenals, bisbes, aristòcrates, arquitectes...

Després de morir, ell i la seva obra van entrar en un període d'ostracisme, fins que els corrents avantguardistes i el moviment internacional el van recuperar, presentant-lo com un exemple de modernització i renovació de l'arquitectura del segle XX, en l'actualitat, la fama de Gaudí és un fet reconegut a tot el món, tant per part dels especialistes, com del públic en general.

La nostra geocache-historia comença a

coordenada que ens portarà a l'esglesia on va ser batejat Antoni Gaudí, a la façana de la qual hi podem trobar una placa on hi ha 4 números.

Ara el nostre objectiu es una estàtua, situada a

que te diverses boles movibles, s'ha de buscar la que correspon a les imatges, anvers i revers...

Si et desplaces uns metros mes endavant, cap a on està mirant aquesta estàtua, pots veure la casa on va néixer el protagonista d’aquest catxe.

Amb els numeros que hi ha a aquestes boles podem formar la coordenada final del catxè substituint lletres pels seus nombres corresponents a aquesta quadrícula:

Aquest es troba a uns 2 km de l’estatuta, però recomanem utilitzar qualsevol medi de de locomoció per fer aquesta aproximació final.

Pista:

Si us plau, no pengeu fotos spoiler del catxe final. Gràcies.

Por favor, no colgar fotos spoiler del cache final. Gracias.

Please, don’t upload spoiler photos cache end. Thank you

A la part meridional de la Serra de Prades es troba la vall del Riu Glorieta, afluent del Francolí, en un bell entorn natural de bosc de pi blanc.

El Riu Glorieta neix en un tallat del barranc on aflora l'aigua subterrània. Depenent de la pluja caiguda, aquesta surgència d'aigua pot ser més amunt o més a baix del tallat. Així es forma una cascada d'aigua que cau en un bassal, amb l'aigua molt freda, però on molta gent acudeix a banyar-se a l'estiu, i altres a practicar barranquisme, que s'anomena les Fonts del Riu Glorieta.

Però les Fonts no és sol el punt on neix, sinó que aigües a baix hi ha un conjunt de bassals excavats a la roca i units per cascades realment impressionants. Sens dubte és el millor lloc amb aigua d'aquesta comarca.

El cache està a prop de les Fonts de la Glorieta, a la humida capçalera de la vall, amb nombrosos salts d'aigua, bassals i grutes. L'excursió al mateix és curta, més o menys 30' vam trigar nosaltres en arribar a la localització del catxe amb dos nens petits.

i es prossegueix per un camí que es dirigeix cap a l'oest descendint suaument.

Després d'uns metres passarem per una línia elèctrica i en aquest punt prendrem un estret sender que descendeix cap a l'esquerra.
(N 41º 16,9482 E 01º 05,7373)

Seguint pel sender se n'assoleix un altre senyalitzat amb pintades grogues i blaves
(N 41º 16,8437 E 01º 05,6174)

Prosseguirem per ell seguint una espècie de petita vall. Les marques grogues i blaves són les que hem de seguir sempre. Seguirem el curs del riu fins a trobar un tram d'escales de pedra que ajuden a salvar el desnivell del camí. Passarem per un faralló rocós i a poc a poc ens internarem en una zona de bardissa mediterrània. Una mica mes endavant veurem diversos senders una mica difusos que ens conduiran fins una petita aplanada amb nombroses propostes perquè ells se'ns apropi a les vores del riu a l'altura de les Fonts del Glorieta.

Una d'elles serà la que ens portés al cache.
(N 41º 16,805 E 01º 05,9791)

Seguint aquest sender arribarem a una esplanada en la qual hi ha un grup de roques i un pi senyalitzat amb marca blava i groga en la seva base. Des d'aqui ja tenim el cache al nostre abast....

Si us ve de gust us podeu apropar a un altre dels nombrosos bassals que hi ha per banyar-se, us recomano per exemple (N 41º 16,7504 E 1º 05,9882), però n'hi ha algunes mes des de les que podreu llançar-vos a l'aigua des d'altura, això si vigilant sempre el que hi pugui haver en el fons de l'aigua per no fer-nos mal.

Recomanacions:

• Evitar el dilluns de Pasqua, dia de la Mona , ja que pots trobar-te amb bastant de gent per l'entorn de les Fonts.
• Portar aigua per beure. Recomanem el consum d'aigua embotellada.
• En els dies molt assolellats és imprescindible portar una gorra, ja que les parets de la muntanya fan de mirall i intensifiquen la calor.
• En cas d'anar amb nens aquests han d'anar amb compte ja que hi ha alguns trams amb pendent, però no us espanteu, nosaltres van emplaçar el cache amb el nostre fill de 2 anys i la major de 6 fent tot el camí caminant.
• Emportar-se el menjar dinar i fer pic-nic a les nombroses esplanades de la part de les Fonts, i així poder combinar un bany, amb unes aigües molt fredes, fins i tot a l'estiu, amb el plaer d'un dinar al camp. No crec necessari recordar la prohibició de fer foc a la muntanya.